Cuidem el nostre entorn

Soc un amant de la muntanya i de la natura en general, sigui a l’hivern o a l’estiu. A l’hivern practico esquí i esquí de muntanya i a l’estiu aprofito el bon temps per córrer o fer excursionisme. Tenim la sort de viure envoltats d’un entorn magnífic i únic, com ja he escrit en varis dels meus articles, però hem d’aprendre a cuidar-lo, a protegir-lo. Aquests darrers anys, sobretot a partir de la pandèmia, el turisme de muntanya ha crescut de forma exponencial, i mai s’havia vist tantes persones transitar pels nostres corriols i camins. A l’estiu, els refugis guardats freguen sovint el ple, i pels altres arriba freqüentment que les persones que hi vulguin pernoctar no ho puguin fer, ja que totes les places ja estan ocupades. Aquest increment del turisme de muntanya s’ha de sumar al creixement d’altres activitats com ara les atraccions turístiques que darrerament estan tan de moda (de pagament o gratuïtes) o les esportives, siguin la BTT, el trail running, les curses de muntanya o d’altres modalitats de competició com la que s’acaba de dur a terme a Encamp el cap de setmana passat. I si no vigilem, si no ens anticipem, malmetrem en poc temps el nostre entorn natural, ja afectat per l’escalfament global i l’important creixement de les zones urbanes. Cal establir normes clares per a tots els usuaris de la muntanya, siguin particulars o entitats organitzadores d’esdeveniments esportius i, sobretot, posar els mitjans per fer-les respectar. En efecte, i això malgrat la multiplicació d’ordinacions comunals o de normes de bona conducta diverses que les autoritats estableixen les pràctiques no són sempre respectuoses amb el nostre entorn. Només cal veure la quantitat de brossa que podem veure en certs camins, els abocadors incontrolats que trobem prop de certes zones urbanes o l’estat d’alguns corriols després del pas de motos o bicicletes, que queden impracticables per a una pràctica segura del sende­risme.