Estimar i sentir-se estimat

Res et farà més feliç que estimar i sentir-te estimat. L’home és un ésser que necessita estimar i sentir-se estimat, i quan no és així sent que alguna cosa no està en ordre o està fallant. Si no es pot satisfer la necessitat d’estimar i de sentir-se estimat, la vida es torna insípida, buida i fins i tot difícil de suportar. La necessitat de sentir-se estimat es manifesta en infinitat de dimensions: divina, espiritual, física, biològica, psicològica... I és necessari omplir-les totes, altrament, arriba el desequilibri i fins i tot la malaltia psíquica. Res obre tant el cor i genera tantes bones vibracions com estimar i sentir-se estimat. Sense amor res té sentit, sense amor estem perduts, sense amor correm el risc d’entrar de ple en la zona fosca de la vida. Indiscutiblement, hi ha diverses maneres de tocar l’ànima, però l’amor és la més sublim. L’home no pot viure sense estimar i sense sentir-se estimat. L’amor és el que dona sentit a la nostra vida, és el camí perfecte cap a la felicitat. És el paraigua sota el qual circulen totes les nostres millors pràctiques a la vida. Tot el que generem d’autèntic valor, tot el que aportem de positiu a la vida, té una gran càrrega d’amor. Les persones que sempre tenen aquest paraigua desplegat són les que jo anomeno generadores de valor i vida, són les que aporten permanentment el seu granet de sorra per fer que aquest món sigui cada dia una mica millor. Sovint no som conscients del valor que tenim dipositat dins del nostre cor fins que algun dia perdem l’amor. Altres vegades no sabem el que ens hem estat perdent fins que un dia, gairebé sempre sense buscar-lo, inesperadament el trobem. I un cop s’ha generat en una direcció, sigui quina sigui la seva dimensió, per assegurar-ne la seva continuïtat, és necessari l’aliment que el fa sobreviure i el fa créixer: la reciprocitat. I generalment aquesta reciprocitat arriba després que tu hagis donat el teu amor. Però primer dona, i espera. M’encanta la frase de la magnífica escriptora francesa George Sand: “T’estimo per estimar-te i no per ser estimat, perquè res em plau tant com veure’t a tu feliç.”