Ho sento, tanquem ara!

Xiringuito a la platja, també pot ser a la muntanya, un beure ben fresc i la mirada perduda. De sobte, em sento com el protagonista de Buchmendel de Stefan Zweig, una estranya tensió em treu de la meva tranquil·litat espiritual, com ho fa un petit mal de queixals del qual un no sap si procedeix de la part esquerra o de la dreta, de la mandíbula inferior o superior, i tot prové del sarramball de cadires i taules: Ho sento! tanquem a les 9, no tinc personal i el meu fill demà va a l’escola i ha de matinar. Als 15 anys vaig començar a treballar aquí i amb el que guanyava em vaig pagar els estudis, aquí és on em vaig enamorar de la meva dona. És una feina de temporada, no tens dies de festa. La meva neboda venia a treballar cada estiu però aquest any se n’ha anat a treballar a l’Aldi, li donen un dia i mig de festa però guanya 1.000 euros menys, ma germana m’ha dit que ja li pagaran ells el pis d’estudiants. Empresari (23,30% dels electors). I recordo la conversa amb el Dani. Tota la vida he viscut l’hoteleria, m’agrada, pujava a un tamboret per servir les canyes de cervesa al bar dels meus pares. Ho he canviat per fer d’electricista, no guanyo tant però tinc un horari que em permet fer vida amb la meva família i m’he posat a estudiar. Assalariat (54,73% dels electors). I sento una conversa al fons. Jo era director d’un hotel però ara ja estic jubilat, m’hi passava la vida i la meva dona treballava de dependenta. Pensionistes (21,97% dels electors). El proper 22 de juny se celebren les eleccions al Consell d’Administració de la CASS amb un total de 76.000 electors repartits entre assalariats, pensionistes i empresaris. Si recordem les anteriors eleccions, el 2018, la participació va ser del 5,34% i tinc l’estranya sensació que la nova convocatòria no és a l’agenda de gairebé cap dels ciutadans andorrans, es queixin o no de la situació que estem vivint, la que vagis on vagis et porta a locals tancats o cartells d’Es busca personal.