Mobilitat sostenible

La mobilitat sostenible és un concepte relativament recent, que va néixer com a reacció als efectes negatius provocats per les polítiques de transport aquests darrers 70 anys. En efecte, des de fa algunes dècades, amb el creixement de la població mundial, els progressos tecnològics i la multiplicació del nombre de vehicles en circulació, experts s’han adonat que els sistemes de transport urbà basats en el cotxe resultaven insostenibles, pel consum cada vegada més elevat d’energies fòssils no renovables, els efectes nocius generats per la pol·lució sobre el nostre planeta i la salut dels éssers humans i el fet que tot i haver-hi una inversió pública creixent sobre estructures viàries, hi havia un empitjorament del servei. En efecte, i pel que fa a aquest darrer punt, resulta evident (i podem prendre com a exemple qualsevol ciutat o país) que la millora de la xarxa viària aquests darrers anys no ha millorat la fluïditat dels desplaçaments, tot el contrari, ja que perdem cada vegada més temps per anar d’un lloc a un altre. Per intentar frenar aquests efectes nocius cal fomentar l’establiment de plans de mobilitat, siguin privats o públics, ja que només mitjançant l’anàlisi dels nostres hàbits de desplaçament podrem buscar solucions més sostenibles. I aquestes poden ser diverses: transport públic, bicicleta, mobilitat col·laborativa (compartir el seu mitjà de transport amb altres persones), mobilitat elèctrica o simplement a peu. I fomentar la mobilitat sostenible no significa prescindir totalment de l’ús d’energies nocives per al medi ambient, sinó fer-ne un ús responsable, racionalitzant-ne i si és possible reduint-ne el consum, ja que el concepte fa més referència al comportament humà, a com ens desplacem, que a la tecnologia emprada. I al meu parer el fet que el nostre Govern hagi establert el transport públic gratuït fomenta més la mobilitat sostenible que la millora del poder adquisitiu.