Viure amb respecte

Un dels espais periodístics que més m’agrada llegir és La Contra de La Vanguardia. Cada dia hi van desfilant personatges interessantíssims, persones d’aquelles que tenen encomanada la missió de deixar ben ubicat un nou estel al firmament.

L’abril passat, Lluís Amiguet va entrevistar el filòsof Gilles Lipovetsky. L’article em va sacsejar profundament, perquè va deixar constància de la mala interpretació generalitzada que una gran part de la població tenim sobre els drets i llibertats. Lipovestsky assegura que s’ha tergiversat de mala manera una de les columnes vertebrals del sentit de la vida i la felicitat. Ser autèntic no vol dir que pots fer el que vols apel·lant a la llibertat, sinó allò que correspon fer, amb integritat al teu credo, però al mateix temps amb acurat respecte a totes les sensibilitats dels que t’envolten.

Sovint ens sedueix la falsa idea que la llibertat va per davant de tot. Que important és la llibertat!, i tant que sí! Però no la seva mala interpretació: el llibertinatge.

No puc amagar-me de dir que no puc suportar les persones que passegen el seu ego i la seva opinió per damunt de tot i de tots. No puc suportar aquelles persones que alçant la bandera de la llibertat trepitgen el dret més fonamental del que tenen al davant: el respecte.

I en aquest punt vull fer un puntual incís a la mal interpretada i practicada llibertat d’expressió. M’aterren aquells individus que pensen que tot és permès i pugen a l’esquena de qui els apeteix sense gens de vergonya ni pudor.

Des de petits ens ensenyen certes normes per conviure en societat que, de vegades, restringeixen com de veritat som. Això no és necessàriament negatiu. És normal que necessitem unes normes, que poden condicionar el nostre jo autèntic, però que són absolutament necessàries, perquè no vivim sols, i el respecte i l’estimació als altres és el primer manament social.