De l'atenció domiciliària?

En el moment de l’elaboració de la Constitució, pel que fa a la delimitació de competències quant a tasques que es duien a terme tant per part del Govern com dels Comuns, va ser acceptat l’Acord Institucional en el qual aquestes institucions ho havien plasmat. En aquest sentit, les qüestions relatives a assistència social a les famílies va recaure en els serveis del Govern.

Malgrat això, davant de la creixent demanda social quant a assistència domiciliària, en particular per donar suport a les famílies per ajudar a poder mantenir la gent gran a casa com més temps millor i en condicions òptimes a imatge del que s’estava duent a terme als països nòrdics europeus, i el fet que els serveis governamentals no hi responien, els comuns van anar posant-ho en pràctica.

Fa aproximadament uns deu anys, el Govern va reivindicar als Comuns la restitució d’unes competències que, per llei, eren seves i es va procedir, després de la corresponent negociació, a tal devolució, passant, el personal d’assistència, a dependre del govern central. Si el Servei d’Atenció Domiciliària havia retornat al titular que li cor-responia, les famílies beneficiàries, en un primer temps, no en van ressentir cap trasbals, ja que no se’n van modificar les estructures existents i els canvis es van anar duent a terme de manera gradual.

Tanmateix, prop de deu anys després, no es veuen les millores que es podien albirar de tal canvi, en particular una ampliació del servei a dies festius, per exemple, ja que per ser festiu (no per a tothom) la demanda deixa de ser-hi. I, cosa que interpel·la encara més: mentre la piràmide de la població no deixa de marcar una tendència a un increment de la població més gran, el servei sembla que estigui minvant: no es veu, per exemple, que s’estiguin substituint les persones que es jubilen. La Covid no pot explicar-ho tot, al contrari.

Es consideraria un sector no prioritari? Vull creure que no.