Desequilibris

La vida està plena d’equilibris, o si més no, de la cerca constant de l’estat d’harmonia entre les parts. Si ens fixem en el nostre dia a dia, estem sempre contrapesant. Per exemple, cerquem l’equilibri entre el temps que hem de dedicar a la feina i a la vida privada. Pel que fa a l’economia familiar, hem d’ajustar les despeses en funció dels ingressos, per poder arribar a final de mes. Els empresaris han d’adaptar els seus pressupostos, optimitzant-los al màxim. Els estats fan equilibris entre els ingressos i les despeses, mesuren els impactes de les ajudes socials o els retorns dels deutes. Els equilibris econòmics tenen molt pes en la nostra societat, però són moltes les qüestions que requereixen adaptacions.

Ja sigui en l’àmbit particular, com en l’entorn més global, estem patint nombrosos desequilibris que ens obliguen a reajustar moltes equacions. La pandèmia, la guerra d’Ucraïna i la inflació descontrolada estan desestabilitzant les balances i afectant les economies. En l’àmbit demogràfic, la baixada de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida fa temps que estan desequilibrant la fórmula adoptada per la branca de jubilació de la CASS. Els augments de densitats de poblacions en algunes zones agreugen la problemàtica de la mobilitat. La manca de pisos de lloguer, junt amb l’augment de les construccions de pisos de luxe, també són un endèmic desajust a resoldre. A escala planetària i mediambientalment, el canvi climàtic està desestabilitzant els recursos hídrics o les temperatures idònies per als conreus.

La llista de desequilibris és llarga. M’atreviria a dir que estem en una dècada en què les qüestions a ajustar han augmentat. Algunes provenen de situacions excepcionals, però moltes deriven d’una clara manca de previsió generalitzada i de l’afany de lucre de molts. Depenguin o no de nosaltres, haurem de continuar cercant estratègies per buscar aquells equilibris sempre inestables.