L'educador de carrer

Aquesta setmana els grups parlamentaris de la majoria hem entrat una proposta al Consell General per tal de reforçar els serveis de salut mental del país. Això obeeix a les darreres trobades amb la població que ens ha explicat quines eren les demandes de les associacions en l’àmbit de la salut mental.

Les institucions han de fer un esforç per fer front a la situació actual donat l’augment de patologies mentals provocades per la crisi sanitària. Així també per acompanyar tant les persones que pateixen alguna malaltia de salut mental com les seves famílies, que en són víctimes indirectes. La proposta també recull una de les primeres idees que van aparèixer a la taula nacional de la joventut; la figura de l’educador de carrer.

Aquesta figura, que ja existia i encara podem trobar en algunes corporacions comunals, es vol institucionalitzar i implantar de manera global, treballant de forma conjunta entre el Govern i tots els comuns. La tasca d’aquest professional és del tot bàsica en una situació com l’actual, ja que actuarà de manera directa amb els joves. La dificultat d’apropar el jovent als serveis sanitaris de salut mental fa necessari treballar a la inversa, és a dir, conèixer en el seu àmbit els conflictes que afecten els joves. L’educador de carrer serà el responsable de crear vincles amb els joves i els adolescents, de parlar dels problemes que afronten i d’establir una pedagogia de la relació i acompanyament per tal d’encaminar el seu futur.

És important que aquesta figura disposi de tota la informació i així pugui ajudar-los des de l’inici dels problemes. Serà rellevant graduar les seves conductes de risc, i aplicar polítiques de detecció i de prevenció, ja que malauradament cada vegada és més baix el llindar d’edat dels que consumeixen alcohol i productes estupefaents. Hem d’estar presents en l’educació dels nostres joves, però també en les seves necessitats per conèixer de primera mà el seu món, el seu dia a dia, quan no són ni a casa ni a l’escola.