Inflació descontrolada

Estem vivint aquests darrers mesos una inflació totalment descontrolada, i els preus dels béns de primera necessitat o necessaris a la nostra vida quotidiana no paren d’augmentar. No vull entrar sobre quines són les causes d’aquesta inflació, ja que no soc economista, tot i que darrerament sembla que tothom hagi cursat aquesta carrera i tingui nocions sobre els detonants d’aquest augment sense fre de preus (segons els uns o els altres és culpa de la pandèmia i de la frenada que ha patit el comerç mundial, de la guerra a Ucraïna o encara d’una mundialització cada vegada més important). L’important per als que pateixen aquesta inflació no són al meu parer les causes sinó que les conseqüències, que són desastroses per a moltes famílies. Es tracta d’una catàstrofe social, que afecta evidentment les persones amb pocs recursos econòmics però també ara altres sectors de la societat, com ara l’anomenada classe mitjana. En efecte, no es tracta ara per a molts d’arribar a final de mes, sinó de prioritzar despeses, de decidir no comprar un medicament, fruita, verdura o un producte de primera necessitat per poder pagar el gasoil de la calefacció o del cotxe, el lloguer del pis o la hipoteca. Decisions molt dures que cap de nosaltres hauria de prendre en una societat que teòricament cerca el màxim benestar dels seus ciutadans. Alguns em diran que hi ha nombroses ajudes per part del Govern, com ara les consolidades, que existeixen des de fa molts anys, o les noves, destinades a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania o a pal·liar les conseqüències de la pandèmia. Però aquestes ajudes, per nombroses que siguin, no arribaran a reduir una fractura social cada vegada més important si la inflació continua desfrenada, si cobrir les necessitats bàsiques costa cada vegada més car. Vam acabar el mes de juny amb un IPC avançat del 7,3 per cent, i no sembla que hi hagi indicis de millora, sinó tot el contrari.