El risc d'anar a l'escola

Després de la visita de la Sra. Virginia Gamba, representant especial del secretari general de les Nacions Unides per a la infància i els conflictes armats, a Andorra el passat mes de maig, he volgut indagar més sobre la tasca que fa la seva oficina i he llegit l’informe anual presentat a finals del passat mes de juny. Aquest informe documenta les presumptes violacions de les normes internacionals i que són suficientment greus tenint en compte les repercussions en els infants.

Malauradament, el 2021 va ser un any difícil per a tots aquells nens, nenes, adolescents i joves que viuen en països en conflicte. En les 21 situacions monitoritzades, l’ONU va poder verificar prop de 24.000 violacions greus. Les més nombroses: 2.515 morts i 5.555 mutilacions, 6.310 infants reclutats o usats en el conflicte i 3.945 denegacions d’ajut humanitari. En la part positiva, es van alliberar 12.214 menors de grups i forces armades.

Després de la pandèmia de la covid, que va fer tancar moltes escoles durant els confinaments, és realment preocupant que els atacs als centres educatius estan augmentant. Però no només això, també s’incrementa l’ús de les escoles com a centre de reclutament o com a espais militaritzats privant els nens i nenes del seu dret a l’educació i d’espais segurs. A més, molts infants són segrestats, assassinats, mutilats o abusats sexualment durant el camí d’anada o tornada de l’escola. Només una dada, el segrest de nenes es va incrementar un 41% d’un any per l’altre.

Alguns dels països on està més en risc l’accés a l’educació són Mali, amb 120 escoles atacades i 1 usada amb fins militars; l’Afganistan, amb 63 i 26 (això abans de la presa de Kabul per part dels talibans), i la República Centreafricana, amb 26 i 55, respectivament.

Amb els bons records que tinc d’anar a peu a l’escola (especialment quan nevava fort!), no em puc imaginar que aquest camí per a molts nens i nenes sigui un risc al qual s’han d’enfrontar diàriament.