Enveges varies

És una tendència cada cop més preocupant, demonitzar o idealitzar les persones amb massa facilitat, sense criteri o arguments. Enaltir o criticar persones, públiques o no, basant-nos en informacions sobretot econòmiques. Un millor lloc de treball, un bon sou o l’últim model de tot terreny serveix nombroses vegades per centrar en una persona les nostres crítiques o burles.

Si bé és cert que cadascú és lliure de pensar i expressar tot el que consideri escaient, no podem obviar que sembla que sempre s’està esperant i desitjant que surtin informacions negatives del veí, el company o del polític de torn. En aquest sentit, és com si veure en pitjor situació el del costat fes sentir millor a aquelles persones que necessiten tenir un dimoni a perseguir. Una diana, el blanc de les seves crítiques del mes.

Tant si és funcionari, empresari, model, youtuber o professional de la construcció, quasi sempre hi ha una referència amb el salari o diners que guanya o que té la persona en qüestió. Vivim en una societat que tendeix a criticar l’èxit aliè. Així sorgeix l’enveja, quan ens comparem amb una altra persona, i concloem que té alguna cosa que nosaltres anhelem.

Sota l’encantament de l’enveja som incapaços d’alegrar-nos dels triomfs aliens, però simplement és un reflex de les nostres pròpies frustracions, i necessitem canalitzar la nostra insatisfacció jutjant la persona que ho ha aconseguit, només cal una mica de mala llet per trobar sempre algun motiu per a criticar.

Siguem valents, no ens deixem envoltar pel complex de Solomon, i aportem de manera individual el millor que cadascú pugui aportar a la societat, sense que ens importin les opinions de la gent que no ens coneix i sense por a expressar que ens alegrem que el veí guanyi un bon sou i li permeti tenir un cotxe millor que el nostre. Puc dir sense dubtes que aquesta actitud contribueix de manera molt important a la nostra felicitat.