Diversificar l'economia (II)

Mònaco ha definit unes línies vermelles innegociables respecte a l’acord amb la UE: prioritat per als nacionals en tots els dominis (treball, allotjament o ajudes socials), autorització prèvia a l’establiment de persones i d’empreses i prioritat d’accés dels nacionals a les professions liberals. Mònaco creu que té un model social i econòmic propi a protegir.

Andorra té un model econòmic i social únic que hem de protegir? Jo crec que també.

El gran actiu d’Andorra és la seva biodiversitat, entorn natural, paisatge i aigua. Hauríem de ser molt més conservacionistes.

Respecte a Liechtenstein o Mònaco, Andorra acull la major part de treballadors residint al país i és molt més acollidora i diversa socioeconòmicament. Hem de ser un país que prioritza molt més les persones que hi treballen que l’acolliment de capitals inversors.

Tenim més territori que els altres microestats, hem de protegir i potenciar les explotacions tradicionals ramaderes i agrícoles, ens hi juguem la preservació de tot el territori.

Els andorrans tenim facilitats per establir el nostre negoci. Tenim moltes empreses familiars i molts professionals liberals. Penso que hauríem de privilegiar el seu creixement i oportunitats, en lloc de privilegiar l’atracció de fora de multinacionals o de grans empreses. En lloc d’atreure Marriott, crec que genera molt més valor i qualitat de vida donar suport a l’hostaleria i al comerç familiar andorrà.

Andorra té una banca pròpia, amb accés a molts productes i eines financeres globals i amb molts bons gestors. Hauríem de potenciar i protegir un model de banca de qualitat, més ètic, amb projecció global i tracte humà i proper.

Per tots aquests fets, penso que quan plantegem la diversificació econòmica d’Andorra necessitem replantejar l’enfocament: que es faci des de potenciar els nostres millors actius en lloc d’esperar que vingui a través del lliure establiment d’empreses i de capitals de fora.