Participar per governar

Parlava l’altre dia la ministra Judith Pallarés a la Serenalla sobre participació ciutadana. No és una qüestió menor, aquesta: com la ciutadania es fa present –de forma activa– en la societat. Com a persones totes formen part d’una societat, d’un col·lectiu o, si es tanca encara més el focus fins arribar a un primer pla, un grup o una família. És aquest element –de major o menor mesura– el que ens ajuda a construir-nos una identitat social, la qual, de rebot, també crea una identitat col·lectiva. Són vasos comunicants que van del més micro al macro, però que afecten el funcionament col·lectiu. Parlar de participació ciutadana no és només parlar d’identitat social, sinó que a la força hem de parlar també del contracte social que hi ha establert. He dit en més d’una ocasió que en un moment de canvi com el que es viu actualment cal tornar als orígens, amb debats pausats i reflexions argumentades que abordin el més bàsic. I crec que no hi ha cosa més bàsica quant a funcionament de societat que un debat sobre el contracte social, és a dir, sobre com volem ser governats. Per tant, és moment de reflexionar sobre el contracte vigent entre governants i súbdits. Cal pensar si com a ciutadans renunciem a la sobirania per por (Hobbes) i la necessitat d’establir un ordre social (Locke) o si ho fem per una qüestió de millora de gestió (Rawls i Rousseau). Si renunciem del tot a la sobirania o si la ciutadania manté el dret a canviar el seu governant. Però també refelxionar si la ciutadania té dret a qüestionar o modificar la gestió abans de l’execució de les mesures plantejades pel mateix governant. En resum, parlar de participació ciutadana és parlar de model, és reflexionar sobre com s’escolta la ciutadania i és també decidir quina responsabilitat se li dona a la gent perquè pugui prendre decisions de pes i sigui conseqüent amb aquestes. Si el sistema democràtic ha de millorar, passa necessàriament per més participació del poble.