Vestimenta i política

L’altre dia vaig llegir una notícia en un diari del nostre veí del Nord que em va fer pensar en fets semblants que van passar a Andorra farà ara un any. Es tracta d’un comentari que va fer el diputat gal Eric Ciotti, demanant que la corbata torni a ser obligatòria a l’Assemblea Nacional francesa pels diputats, ja que considera que alguns d’ells venen vestits de forma massa informal (cal destacar però que des del 2017 aquesta peça de vestimenta ja no és obligatòria en aquest parlament). A Andorra, aquesta demanda va ser emesa per un conseller general de Ciutadans Compromesos farà ara més d’un any, en el marc d’un codi de conducta dels parlamentaris andorrans. Més concretament, es demanava una conducta exemplar dels parlamentaris (cosa que s’entén perfectament), que vinguin vestits amb vestit, jaqueta i corbata i que no duguin dilatacions en zones del cos que siguin visibles ni tampoc tatuatges en zones visibles o en qualsevol part del cos quan continguin expressions o imatges obscenes, que incitin a qualsevol discriminació o amb un contingut contrari als valors i atribucions del càrrec. Per sort, bona part d’aquestes demandes no van ser acceptades per a la resta de membres del Consell General. Però aquesta demanda aixeca altres qüestions, com ara el fet de saber si un conseller o una consellera amb un tatuatge o un piercing (i que a més no dugui corbata!) honora o no més el càrrec i les institucions que un que vindrà amb vestit i corbata? I no sé si seria agosarat o no establir un lligam entre la desafecció dels ciutadans (i sobretot dels més joves) per la política i el fet que amb aquestes pretensions el polític s’allunya cada vegada més de la realitat de la societat actual. Si volem que els nostres dirigents siguin un fidel reflex de les persones que representen, és a dir, els ciutadans, encara queda molt per fer, i el tema de la vestimenta és només la punta visible de l’iceberg.