Les relacions socials

Robert Waldinger és un psiquiatre nord-americà responsable del millor estudi sobre la felicitat que s’ha fet fins ara. Es tracta d’un experiment que s’ha mantingut fins a l’actualitat i que va començar estudiant les vides de dos grups de persones: un primer grup que en 1938 eren alumnes de segon any a Harvard, i un segon grup de nois dels barris marginals de Boston. L’objectiu era estudiar la vida de les persones des de l’adolescència fins a l’edat adulta per tal de determinar què els feia feliços. Durant setanta-cinc anys es va preguntar als subjectes sobre la feina, la vida familiar i la salut. Encara avui participen en l’experiment seixanta dels set-cents vint-i-quatre homes que el van iniciar –la majoria ara tenen més de noranta anys. A l’inici de l’estudi van ser entrevistats aquests joves i els seus pares. Se’ls va fer exàmens mèdics, reunions amb els seus familiars, seguiment del seu historial clínic, anàlisi de sang i escàner de cervell.

Quines conclusions s’han extret de l’experiment? Els resultats han sorprès els investigadors: no hi ha lliçons sobre la riquesa, la fama o l’important que és esforçar-se molt a la feina. Ni tan sols en l’àmbit fisiològic o mèdic. El missatge és tan clar i senzill com aquest: les bones relacions ens fan més feliços i més saludables.

Tenir relacions properes i positives, i no els diners o la fama, és el que ajuda les persones a mantenir-se felices al llarg de les seves vides, ja que aquestes relacions ajuden a protegir-los dels mals moments de la vida i, d’acord amb l’estudi, també s’ha demostrat que ajuden a reduir el deteriorament cognitiu i físic.

I hi ha dos factors clau en tot això: el primer factor de la investigació assenyala que la solitud afecta les persones de moltes maneres, redueix el seu nivell de felicitat i, fins i tot, fa que les funcions del cervell es deteriorin de manera més ràpida. La qualitat de les relacions és el segon factor. Es diu que és més important tenir pocs i bons amics, que tenir-ne molts que no siguin tan propers.