El medi ambient sa, nou dret humà

Plou mentre escric aquestes línies després de molts dies d’una calor massa alta per a les dates en què estem. I sembla que estem d’acord a reconèixer que aquestes temperatures són conseqüència del canvi climàtic i que s’aniran repetint. I no tan sols la canícula, sinó que també s’incrementaran altres pertorbacions climàtiques com els ciclons o els huracans. Per tant, el consum excessiu dels països més rics, entre els quals s’inclouria Andorra, està posant en risc els entorns on habitem. I si bé ens afecta a tots, els infants són més vulnerables davant aquests canvis en el clima.

A mitjan 2021, l’Unicef presentava l’informe La crisi climàtica és una crisi dels drets de la infància en el qual s’incloïa per primera vegada l’índex de risc climàtic per a la infància (IRCI). L’índex es basa en dos pilars: el primer és l’exposició dels infants als riscos, pertorbacions i tensions climàtiques i ambientals (entre les quals es mesuren l’escassetat de l’aigua, les inundacions, els ciclons, les malalties de transmissió vectorial com la malària o el dengue, les onades de calor i la contaminació), i l’altre, la vulnerabilitat dels infants (en què es té en compte la salut i nutrició infantil, l’accés a l’educació, a l’aigua, sanejament i higiene, i la pobresa i la protecció social).

Només pel que fa a les onades de calor, el 2020 s’estimava que 820 milions d’infants (més d’un terç de la població infantil en l’àmbit global) hi estaven molt exposats. I ja s’avançava que la situació aniria empitjorant i crec que si es mesurés aquest any potser ja ho veuríem.

Mentrestant, el 28 de juliol passat les Nacions Unides van declarar que un medi ambient net, saludable i sostenible era un dret humà (entre els països que han liderat aquest resolució, Andorra). Caldrà que tots els estats membres i les persones que habitem aquest planeta hi posem de la nostra part per no fer empitjorar la situació, perquè no hi ha un planeta B.