El desert de l'agost andorrà

Avui és 6 d’agost. Ahir era 5. El mes de vacances per excel·lència no ha fet més que començar i el país ja es troba gairebé paralitzat informativament parlant. Per sort sembla que no econòmicament, ja que en aquestes dates és quan s’espera una arribada de turistes similar a la de la temporada alta de l’hivern. L’agost es caracteritza al Diari per veure cares noves als articles d’opinió. Són cares relativament noves, ja que són les dels redactors de les notícies del Diari que com a serps d’estiu reneixen a l’agost per ocupar el lloc dels columnistes habituals que decideixen que les vacances han de ser vacances, i no s’ha de malgastar el temps en la trobada setmanal o quinzenal amb els lectors d’aquest rotatiu. Tanquen la finestra que se’ls obre per expressar les seves idees i no l’obren a l’espera que marxi aquesta calor insuportable que des del maig ens fa els dies llargs i, per sort, no tant les nits, que a Andorra són de més ben dormir que en els indrets de costa on s’acostuma a passar les vacances.

Ahir el cap de Govern i part dels seus ministres van fer el dinar tradicional a AINA. És gairebé l’acte periodístic final de l’agost. A partir d’ara Andorra es converteix en un desert informatiu, només inter­romput per les festes majors i els seus actes més folklòrics. És el moment que el periodista més tem. Més enllà de l’absència de convocatòries de premsa i d’actes institucionals, el telèfon acaba convertint-se en una eina inútil quan el teu interlocutor habitual es troba gaudint de les seves, en principi, merescudes vacances, i no el trobes a l’altre costat de la línia. El plumilla, com es deia abans, s’ha de buscar relativament la vida per trobar històries per explicar a un lector que desconeix si obrirà les pàgines del Diari o trobarà un moment per consultar la pàgina web.

Ahir era 5 d’agost. Avui és 6. Queden molts dies del mes que més temen els periodistes i no ser, com diu la cançó, un redactor sense notícies.