Polítiques turístiques I

La indústria turística andorrana es basa en una cadena de valor amb tres pilars.

Primer, la biodiversitat, el paisatge i l’aigua; bressol de tota l’activitat econòmica d’Andorra. Fent estudis de mercat a Espanya i a França, demanàvem què és el què més agrada d’Andorra, el primer factor d’atractivitat era el territori i el paisatge. Sense natura, neu o paisatge no hi ha turisme.

Segon, les empreses amb treballadors que ofereixen serveis als turistes: comerços, hotels, restaurants, agències de viatge, guies, empreses d’activitats turístiques o pistes d’esquí. A part d’oferir els serveis també fan accions de màrqueting i comercials.

Tercer, les administracions públiques. Els Comuns que tenen la major part de competències de gestió del territori, informen els turistes amb les oficines de turisme i atorguen les concessions per explotar la neu. El Govern d’Andorra regula les activitats turístiques a més de controlar i finançar l’agència de promoció turística.

Andorra, tot i la importància del turisme, no ha desenvolupat ni una estratègia de gestió de la destinació que coordini les tres dimensions, ni polítiques públiques que preservin el territori i el paisatge.

Per contra, els polítics i les administracions públiques es focalitzen en fer d’empresaris amb diner públic, gestionant i controlant personalment l’agència de promoció turística i algunes atraccions turístiques: Naturlandia, pont tibetà, Palau de Gel, Cirque du Soleil, esdeveniments de tot tipus, etc. Penso que és un enorme error. Andorra perd atractiu, els turistes vindrien igualment i es genera un dispendi desordenat de centenars de milions d’Euros. Si es vol impulsar el turisme cal que els polítics prioritzin la preservació del territori, deixin de controlar personalment Andorra turisme, deixin de competir entre ells fent atraccions i fomentin espais de treball i institucions publicoprivades per engegar i decidir projectes de major valor afegit.