No sé per qui votar!

Comença a fer olor de campanya electoral i no sé pas per qui votar. Ai, no, calla! Que jo no puc votar! Quin descans... No sabria pas quina papereta escollir. I no serà pas per poques opcions. Sembla que els propers comicis podrien tornar a viure un rècord de nombre de candidats a cap de Govern. Sobre la taula segur que hi haurà els clàssics: DA, PS i L’A com a mínim. Suposem que també terceravia i els escindits liberals. Encara queden els nouvinguts de Concòrdia, Andorra Endavant, Units pel Progrés (?) i de ben segur que SDP, amb Jaume Bartumeu, tindrà el seu paper encara que sigui a l’ombra i qui sap si alguna altra sorpresa. Així en un recompte ràpid fins a nou personatges movent els fils electorals amb possibles i probables aliances parroquials que caldrà veure amb quin nivell de surrealisme ens sorprenen. Feta la presentació, caldrà agafar un bol de crispetes i a gaudir del thriller. Molts ja hauran deixat de llegir a la segona frase quan s’han adonat que soc una immigrant amb només set anys al país i tot i que segurament passo més caps de setmana al mes al Principat que molts andorrans, no tinc dret a decidir què fan els polítics amb uns impostos que també pago. Malgrat això, crec que puc parlar per un gruix de ciutadans, aquests sí amb dret a vot, que tampoc saben a qui dipositar la seva confiança els propers quatre anys. Dividir els electors, com es fa en d’altres països, entre la dreta i l’esquerra és pràcticament impossible al Principat. Seria de molta ajuda, però, que els partits fossin clars en qüestions cabdals i d’actualitat, sense excuses, sense titubejar. Perquè segur que més d’un a votat algú que quan després ha rascat una mica al fons del plantejament ideològic s’ha emportat una bona sorpresa. Va, provem-ho. Acord d’associació amb la UE. Sí o no. Avortament i Coprincipat. Sí o no. Reforma de les pensions. Com? Mesures per la manca d’habitatge. Quines? Mobilitat, igualtat,... se m’acaba l’espai. Sort als que hagueu de triar!