Quin clima farà el 2050?

Aquests dies hem llegit titulars que ens preparaven per a possibles talls d’electricitat de cara a l’hivern. I tot i que no aquí a Andorra, ja hi ha municipis que tenen restriccions d’aigua. Això em recordava visites a països considerats en vies de desenvolupament on els talls d’electricitat són constants i que no tenen accés a l’aigua totes les hores del dia. Em preguntava si acabarem amb serveis retallats i si ens hi haurem d’acostumar. Buscant informació sobre el tema i confirmar (o no) els meus pensaments, vaig anar a parar a un article del periodista Joaquin Elcacho, publicat a La Vanguardia, ja el juliol del 2019 i basat en un estudi liderat per l’Institut federal suís de tecnologia de Zuric (ETH-Zurich). En ell es recollien els increments de temperatura de 520 ciutats estudiades i les conclusions no són gens optimistes. Si comencem per la mitjana europea, els experts de l’ETH-Zurich conclouen que els estius seran 3,5ºC més calorosos que actualment i els hiverns 4,7ºC. I perquè ens puguem fer una imatge més clara del que representen aquests canvis, prediuen els climes que tindrem comparant entre ciutats. Així, Madrid amb un augment de 6,4ºC als mesos més càlids el 2050 tindrà el clima que té Marràqueix avui en dia, Barcelona amb un increment a l’estiu de 3,4ºC el d’Adelaida, i Londres amb 5,9ºC més el de Barcelona. Per a sorpresa meva hi ha dades sobre Andor­ra (cosa que no passa gaire sovint!). Segons els autors, l’increment mitjà que es produirà d’aquí al 2050 és de 2,7ºC més, que no és poc, però els mesos més càlids patirem un augment de 5,9ºC i els més freds de 3,8ºC. Ara bé, el que m’ha sorprès més és que prediuen que tindrem el clima que actualment té San Marino (no hi he estat mai i no m’imaginava que fos tan diferent del que tenim ara). Amb aquests canvis de temperatura no auguren res de bo i si no es compleixen els compromisos pel clima el futur no és gens esperançador.