Punxades

Sortim d’un cap de setmana ple de festes majors i, lamentablement, hem tornat a tenir un altre cas de presumpta punxada. L’incident se suma al detectat a la festa major de Sant Julià i a altres sospites més. Andorra no ha quedat al marge d’aquest fenomen que s’ha estès en molts països d’Europa. Hi ha grans dubtes sobre les punxades que afecten majoritàriament noies joves. Sovint no aconsegueixen determinar quina és la substància injectada i no es detecta la presència de substàncies tòxiques. També hi ha molta incertesa en la motivació de les puncions, ja que no sembla haver-hi agressions ni robatoris després de les punxades. En aquest sentit, no es pot descartar la hipòtesi que es tracti de simples bretolades malintencionades i de molt mal gust.

El que hi ha darrere d’aquest fenomen és una veritable incògnita, en tots els països on s’observen, però el que sí que es pot afirmar és que estem davant una nova forma per intimidar i atemorir, principalment les noies. En l’hipotètic cas que no s’estigués injectant cap substància nociva i es tractés simplement d’una acció intimidatòria, estaríem davant d’un fet igualment lamentable. Costa trobar sentit en accions perilloses que tenen com a objectiu difondre pànic, en un entorn on la principal finalitat és la diversió.

Celebro la ràpida reacció de les institucions amb l’elaboració d’un protocol per als possibles casos detectats i la instal·lació de punts liles a les festes de la Massana, l’Aldosa i Encamp per informar, prevenir i atendre possibles casos de punxades o comportaments de violència de gènere. Tota acció preventiva permet limitar l’aparició de nous casos, i sobretot, facilita eines a les víctimes i als observadors de les actuacions què cal fer davant una nova agressió. També és important continuar investigant aquests fets, per una qüestió de justícia a les víctimes, i també per esclarir què motiva aquestes conductes estúpides de certs joves.