Punxades nocturnes

Quin ínfim respecte i màxima repulsió em mereixen els punxadors. Un tipus de personatge fastigós que utilitza la por i l’alarma social per atemorir dones copiant les conductes il·lícites que van sorgir a la Gran Bretanya ara ja fa un any. És que només som capaços d’imitar conductes repulsives? Per què no podem ser capaços de motivar-nos per anar a recollir brossa a les nostres muntanyes per exemple?

Tant si la punxada és utilitzada per introduir substàncies químiques al cos de manera violenta, en contra de la seva voluntat, com si es tracta d’una bretolada per part d’algú que ho troba graciós, sens dubte, en ambdós casos es tracta d’agressions masclistes, sexistes, que van dirigides contra dones i intimidatòries, que estan fent que no se sentin còmodes en espais d’oci nocturn, i això és del tot inacceptable. Cal posar-hi remei. Tots podem aportar el nostre granet de sorra. Des dels amics del punxador, que sempre i en tot cas mostrin la seva repulsa al comportament, com els pares de la canalla, que hem de mostrar-nos sempre difusors dels valors del respecte, la tolerància i la igualtat, com també els poders públics. No podem oblidar-nos en aquest punt de l’acció socialitzadora que han de tenir els locals d’oci nocturn. A Espa­nya, per exemple, hi ha punts liles als lavabos de les dones, amb un codi QR que explica de manera detallada i concisa què fer en casos de violència de gènere. No podem oblidar que no només existeixen casos de punxades, sinó que també et poden introduir substàncies a la beguda, per exemple.

És curiós i una molt bona idea (no és meva, sinó d’una discoteca de Salou) penjar un cartell als lavabos de dones que diu simplement: “Si creus que ets víctima de violència de gènere, adreça’t a la barra i demana per Vanessa”, un codi que el personal de la discoteca coneix i que fa activar un programa de protecció de la possible víctima.

Insisteixo, no és cap broma, tolerància zero amb aquest tipus de conductes.