Article 33

Insisteixo, el dret a l’habitatge està reflectit directament en la nostra Constitució, article 33: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne.” Certament, Govern ha fet grans esforços en el control dels preus del mercat de lloguer, l’Institut de l’Habitatge encara cerca resultats satisfactoris, massa minsos a curt-mitjà termini. És difícil políticament demanar paciència a una família a qui conviden a marxar del seu habitatge, i del tot vergonyós cercar solucions en la creació de ciutats dormitori al país veí (ho havia de dir).

Entenc que el problema no és només el mercat de lloguer, el problema i solucions s’han d’analitzar de manera transversal.

El creixement de la població ha de ser progressiu i sostenible, així l’hem explicat encertadament en les negociacions dels acords d’associació amb Europa quant a la lliure circulació de persones. En conseqüència, el flux d’entrada de persones hauria de ser proporcional a l’oferta del mercat d’habitatge.

Els pisos buits no haurien de ser un bé financer. S’ha d’estimular el propietari a confiar en el mercat de lloguer amb ajudes i proteccions pels impagaments i alhora taxar l’habitatge que encara continuï com a producte financer sense estar per allò que es va crear, ser una llar.

El mercat de venda està tan tensat o més que el de lloguer, caldrà doncs cercar solucions perquè comprar un habitatge no sigui un viacrucis per a les següents generacions. Solucions aplicades a altres països com destinar una part percentual de les noves promocions a la venda del mercat intern, residents de llarga durada al país, crearia una saturació d’aquest mercat i un accés de preus més baixos dels habitatges compensada per les empreses promotores amb la venda de la resta a les inversions estrangeres.

En qualsevol cas, cercar solucions perquè Andorra sigui un país humanament sostenible.