Replantejar el turisme

Hem de replantejar la gestió pública del turisme. Fins ara, les polítiques públiques s’han basat en esdeveniments, atraccions i màrqueting sense cap estratègia comuna, cap gestió del territori, ni gaire coordinació amb privats i comuns. Com si la gestió pública del turisme equival a crear un departament comercial de parc temàtic i a comptar turistes a final d’any.

Tenim diversos exemples de com gestionar una destinació. Podem pensar en el model de València de Camps o Rita Barberà. Impulsar grans esdeveniments com la Copa Amèrica i la Fórmula 1. Projectes pensats per atreure el màxim nombre de gent sense cap altra reflexió, quan finalitzen només queda un gran forat de diner públic. Podem pensar en el model de Bilbao. El turisme no s’impulsa amb màrqueting, el turisme arriba després d’una gran reforma urbanística que fa atractiva la ciutat. Podem pensar en el model de la Barcelona olímpica i del Mobile World Congress. Ajuntament, Generalitat, Estat i privats es posen d’acord i impulsen projectes definint una estratègia de ciutat a llarg termini. Aquests projectes de consens són més complexos i lents, però si s’aconsegueix aquesta dinàmica de treball, es transforma la destinació per sempre.

Govern i Comuns han de deixar de fer d’empresaris amb diner públic. Han de prioritzar l’impuls de polítiques urbanístiques, la protecció del paisatge i la natura i la millora de les condicions de vida i formació dels treballadors. Si s’impulsa l’atractivitat i la qualitat de vida d’Andorra, millorarà la despesa del turisme. Si només apugem preus dels serveis o traiem llits hotelers, el turisme actual només consumirà menys. Andorra Turisme ha de deixar de dependre únicament del Govern i organitzar-se seguint un model públic i privat autònom similar al de Turisme de Barcelona, on els privats i l’Ajuntament participen i decideixen conjuntament els projectes. Llavors es decidiran projectes amb més valor i impacte.