Marxo de vacances

No soc de penjar coses a les xarxes socials. No m’agrada gens publicar vídeos a Instagram, ni publico tampoc gaires opinions a Twitter. Les poques que publico acaben sent fruit de vergonyes en futurs pròxims. M’he prom+es aquestes vacances (que ja han començat) procurar aturar-me. En una de les primers columnes que vaig escriure en aquest espai vaig parlar d’una idea del filòsof contemporani Jorge Freire. Ell parla de la idea de l’agitació. Jo li he posat una mica més de literatura i ho explico dient que avui en dia les persones estem dins d’una coctelera remoguda per un expert barman que fa piruetes a velocitats inimaginables per a algú tan sapastre com un servidor. I nosaltres, com glaçons de gel, només anem al mateix ritme vertiginós, amunt i avall, picant a dreta i a esquerra. Diu Freire en el seu assaig que té amics que durant les vacances necessiten adrenalina pura. Que necessiten viure la vida. Jo també tinc amics d’aquests. Per sort, me’ls estimo per altres coses i no per les seves cites. Jo reivindico, especialment per a aquells que encara han de gaudir d’algun dia de vacances, que aprofitin per aturar-se. Que al setembre la cosa ve mogudeta i més val que descansem per tornar amb força.

Tampoc ens enganyem, però. Hi ha corrents filosòfics, pròxims al materialisme històric de Marx, que ens recorden que el sistema del capital ens dona dies de festa no per gaudir-los, no per viure experiències, sinó per dos motius. El primer, per consumir. Perquè res d’això s’aguanta si no consumim. I per l’altre –que em sembla molt més interessant–, ens donen vacances per descansar amb l’objectiu de poder tornar amb forces i produir el màxim possible. Reivindico, doncs, que aquestes vacances siguin per a nosaltres. Per escoltar-nos. Per reflexionar. Per divagar. Que a l’antiga Grècia no es penjaven stories, reels, tik-toks o qualsevol altre cosa tan efímera com un sospir.