Turisme de massa

Sembla que la sobrefreqüèntació d’alguns llocs turístics, amb els inconvenients que això comporta, fa reflexionar actualment alguns països o ciutats sobre la implementació de mesures destinades a frenar el turisme de massa, amb l’objectiu de fomentar-ne un de més qualitat i de respondre a les demandes de la ciutadania, que voldria recuperar una certa qualitat de vida. I els exemples són força nombrosos: Venècia limitarà a partir de l’any vinent el turisme d’un sol dia; Amsterdam ha limitat la promoció internacional de la ciutat, sensibilitza les agències de viatge a proposar productes als seus clients que impliquin visitar altres ciutats properes menys concorregudes i acaba de prohibir els lloguers vacacionals tipus Airbnb en alguns dels seus barris; Nova Zelanda ha implementat una taxa turística destinada a finançar les infraestructures i la protecció del medi natural del qual es beneficien els turistes, i fins i tot una ciutat com Barcelona ha introduït recentment noves mesures destinades a minimitzar al màxim la contaminació acústica (imposició als guies de no utilitzar un megàfon, limitació dels gups turístics a 30 persones al centre de la ciutat i a 15 persones en espais estrets, etcètera). Alguns exemples de molts altres, evidentment.

Aquesta reflexió a l’entorn del turisme de massa o del turisme de qualitat hauria de preocupar-nos també a Andorra, vistos els problemes circulatoris viscuts aquest estiu, sobretot pel que fa a la travessa de Canillo o la sortida/entrada de les nostres fronteres. I no és transformant el nostre país en un parc d’atracció i en un gran centre comercial que arribarem a atraure un turisme de més qualitat, que ens vistarà no per passejar-se sobre un pont tibetà i comprar tabac o alcohol sinó per quedar-se diversos dies amb nosaltres, amb l’objectiu de conèixer el nostre entorn natural i el nostre patrimoni. Cal replantejar el nostre model turístic, abans que sigui massa tard.