Les ciutats del futur

Segons les projeccions de les Nacions Unides, el 15 de novembre la població mundial arribarà als 8.000 milions. Si bé té un costat positiu perquè vol dir que, principalment, els avenços en la salut han allargat l’esperança de vida i han reduït la mortalitat infantil, pel que fa a la sostenibilitat no sé si es pot considerar una bona notícia. També estimen que el 2050 seran 9.700 milions d’habitants i que el 68% viuran en zones urbanes. D’aquí la importància que el programa de les Nacions Unides per al desenvolupament atorga a les ciutats del futur en un document on imagina com seran aquell any.

Dels quinze aspectes que inclou, avui en comparteixo un parell que m’han fet reflexionar. El primer són les ciclovies i senders urbans. El PNUD proposa que les ciutats deixin d’estar pensades per als cotxes i que el seu disseny prioritzi els vianants i les bicicletes (i aquí afegiria els patinets elèctrics). Pressuposen que les ciutats serien més sanes (es faria més exercici en un ambient menys contaminat), més inclusives (facilitaria la mobilitat de les persones que viuen amb una discapacitat) i més pròsperes per als comerços locals (vianants i ciclistes es pararien a comprar). Penso que aquesta idea de ciutat del 2050 ja està en marxa tot i que caldrà tenir en compte i millorar altres aspectes que hi estan relacionat, però grosso modo em sembla prou factible.

El segon són els carrers subterranis per on circularien els vehicles (cotxes i autobusos, per exemple). Segons els seus experts, això milloraria els embussos a les ciutats i amb un modern sistema de ventilació, la qualitat de l’aire seria bona. Si bé a Toronto ja tenen una ciutat subterrània pensada per poder-se desplaçar fàcilment a l’hivern i que es compon d’uns 30 quilòmetres de vies amb accessos a molts edificis de la zona d’oficines i més d’un miler de botigues, entre altres serveis, no m’ho puc imaginar aquí, a Andorra.

I vosaltres, què en penseu?