Pragmatisme

La transició energètica europea, el “green deal” i altres projectes “molons i verds”, són discursos polítics “guais” que acabaran igual que els fons “Next Generation”, malgastats. Si el major productor de materials del món, Rússia, es tanca a comerciar i manté la guerra, no es poden mantenir els nivells actuals de consum i de producció amb energies renovables. Hem de preparar-nos per una era de frugalitat i d’escassetat.

Amb l’augment de les temperatures, l’aigua serà un bé escàs. Andorra està molt ben posicionada per ser un territori atractiu. Preservar l‘aigua ha de ser un objectiu de primer ordre. Hem de ser més selectius amb l’arribada de residents i d’inversió estrangera, parar la massificació turística de la muntanya, hem de cooperar més amb el nostre entorn pirinenc i hem de limitar el creixement urbanístic.

La medicina enceta una nova etapa, aviat es començaran a curar malalties a través de teràpies genètiques com les CRISPR. Caldrà un marc jurídic nou i adaptar-nos als enormes reptes ètics.

La digitalització dels Amazon, Airbnb, Booking o Uber redueix els marges econòmics del nostre teixit econòmic i concentra l’activitat al voltant de les grans urbs globalitzades. Andorra, si perd la sobirania, s’arrisca a desaparèixer.

En un món tan complex, la política pot basar-se en etiquetes simples com tancat o obert, dreta o esquerra, liberal o socialista, europeista o sobiranista?

Cal recuperar el valor polític andorrà que ens ha acompanyat set segles: el pragmatisme que sap què cal obrir i què cal conservar. Hem de crear nous partits polítics que esdevinguin un autèntic espai de debat i proposició i vagin més enllà d’una etiqueta ideològica o d’una agència de col·locació. Encetem una nova etapa molt complexa, però si sabem repensar l’estratègia dels darrers 12 anys, Andorra té molts actius per esdevenir un referent.