Una història de lluita (IX)

Les institucions judicials tenen un paper crucial a la vida de les persones amb discapacitat. Quan s’aprova una nova llei, les seves vides poden girar completament a l’inrevés, per tant, és important que cada país pensi acuradament a aplicar totes les lleis relatives a les persones amb discapacitat.

El suport a la presa de decisions mencionat a l’article 26 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat estableix que els estats part adoptaran les mesures efectives i pertinents perquè les persones amb discapacitat puguin assolir i mantenir la màxima independència, capacitat física, mental, social i vocacional, a més de la inclusió plena en tots els aspectes de la vida, però malauradament, tot i les seves implementacions, i encara que es consideri que no es farà cap discriminació en cap context, massa sovint aquestes lleis només es respecten quan convé al país i com sol passar massa sovint a l’entorn professional, un camp de vegades inaccessible per a les persones amb discapacitat.

La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat recull a l’article 27 que els estats membres reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions als altres, això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida amb una feina lliurement escollida o acceptada en un mercat i un entorn laboral que siguin oberts, inclusius i accessibles per a les persones amb discapacitat.

És de vital importància que les persones amb discapacitat puguin tenir una feina, i no solament per raons econòmiques, que també, sinó per poder gaudir d’una vida equilibrada i saludable, ja que les conseqüències negatives poden ser diverses, entre d’altres s’ha pogut constatar que es tornen apàtiques, s’avorreixen i viuen en la inseguretat o fins i tot en la pobresa, i com a resultat poden arribar a desenvolupar més fàcilment problemes de salut mental.