L'aventura del nou curs

L’inici del curs és una notícia obligada a tots els mitjans de comunicació, de fet, és l’única que no resta relegada a l’oblit, encara que les informacions no canvien gaire d’un any per l’altre. Els pares ja saben que, com cada any, el material escolar serà més car per una excusa o altra, aquest any per l’encariment del preu del paper. Els mestres i els professors, que alguna cosa ha canviat del currículum escolar, perquè els governs, siguin del color que siguin, s’entesten a voler passar a la posteritat per un canvi innovador en el sistema educatiu. Aquest any ha tocat als nostres veïns espa-nyols, que han d’adaptar-se a la LOMLOE, la dificultat de pronunciar el nom d’aquesta llei és proporcional a la dificultat de la seva implementació. Només s’aplica als cursos senars i no als parells, per fer-ne encara més complicada l’adaptació. En aquest curs canvio el currículum, en aquest no toca. Els nostres veïns francesos celebren, com tots nosaltres, que “nos chères têtes blondes”, per cert, molt poc afortunada l’expressió, “pourront enfin retrouver à peu près normalement les chemins de l’école”, perquè el curs escolar comença sense mascaretes ni restriccions sanitàries, amb el sempre present, “de moment”. El que sí que és segur i que es repeteix cada any és la il·lusió que sentim quan l’escola comença de nou. Els pares, perquè ja estan farts de tantes vacances i volen tornar a la normalitat, a la rutina de l’ordre. Els infants i els adolescents, encara que els faci mandra, perquè al sofà amb el mòbil s’està d’allò més bé, necessiten els seus companys i poder malparlar d’aquell mestre o d’aquella professora que segur que li té mania. Els docents, amb ganes de començar el nou curs, i direu, no m’estranya, amb el munt de vacances que tenen! Com un gran viatge, on tot torna a ser nou, perquè cada curs és això, una nova aventura, un nou repte per a tots, com a pares, com a alumnes i com a ensenyants, i deixem per a un altre dia les queixes i els retrets.