Mala política del BCE

El consell de govern del BCE va decidir apujar els tres tipus d’interès clau del BCE en 75 punts bàsics, la pujada més gran des del 1999. Tenint en compte que l’augment actual de la inflació està motivat per problemes de l’oferta, com ara l’augment dels preus de l’energia i els aliments, després de la guerra russa a Ucraïna i l’especulació, augments indeguts dels marges de beneficis i colls d’ampolla de l’oferta a causa de la pandèmia, aquest moviment és equivocat. El BCE busca frenar el creixement econòmic cap a l’estancament, com si el tema en joc fos un problema de demanda. Tal moviment, en paraules del mateix BCE, en un entorn de debilitament de la demanda mundial, és probable que provoqui cert augment de la taxa d’atur. La Unió Sindical d’Andorra no pot acceptar que els treballadors paguin tota la pujada dels preus. Els salaris ja no seguien el ritme dels augments de la productivitat i no són clarament suficients per compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. Els salaris reals han caigut un 6,5 per cent de mitjana a la zona euro. Això és inacceptable. L’augment dels tipus d’interès donarà lloc a més petroli, a un preu més baix, a més aliments, a un preu més baix. El premi Nobel econòmic Joseph Stiglitz diu “clar que no”. Al contrari, la UE necessita grans inversions per fer front als problemes de l’oferta, per a la transformació socioecològica de les nostres economies i per recuperar la seva sobirania. L’augment de les tarifes evitarà inversions tan urgents i a gran escala i per tant, és un impediment per al benestar econòmic, social i ecològic de les generacions futures. Finalment, les grans empreses utilitzaran els augments esperats dels tipus d’interès per augmentar encara més els seus marges unitaris, cosa que augmentarà la pressió inflacionista. Els lloguers augmentaran després d’un canvi de la compra d’immobles al lloguer i de l’augment continuat de la inflació ja que els contractes de lloguer estan indexats a la inflació.