Replantejar el deute

Penso que Andorra hauria de seguir el model de deute públic de Mònaco i de Liechtenstein: no tenen cap nota o informe de Fitch i de Standard&Poors, simplement, perquè no tenen deute.

Com que no podem tornar enrere, almenys caldria replantejar l’enfocament del deute públic.

Primer, caldria analitzar si gastem el deute en inversions públiques de qualitat que generaran riquesa. Per exemple, un deute públic de 2.000 milions per fer una línia de tren que ens uneixi amb Tolosa i Barcelona i per crear el millor sistema de salut i educatiu del món seria paradoxalment un deute menor del que tenim actualment de 1.545 milions. En aquest cas, es generaria una multiplicació de la riquesa que justificaria una major capacitat econòmica per retornar el deute. En canvi, un deute com l’actual, de 1.545 milions, per sostenir les despeses de funcionament de l’Estat o el model econòmic actual, és un deute elevat perquè no genera valor afegit. Una empresa que només s’endeuta per sostenir els seus costos de funcionament no té viabilitat.

Segon, per saber si estem molt o poc endeutats hem d’utilitzar dades adaptades al context andorrà. Primer, Andorra és un microestat que, si apuja la pressió fiscal, és molt sensible a destruir la capacitat recaptatòria de l’Estat, perquè l’activitat econòmica depèn de tipus fiscals baixos. Segon, el model econòmic andorrà és poc diversificat i els ingressos encara depenen molt de taxes com la del tabac. Per tant, amb poc marge d’augment i de diversificació d’ingressos a curt termini no podem utilitzar la relació del deute amb el PIB per determinar el nivell d’endeutament. Andorra està molt més endeutada que Alemanya, tot i tenir menys del 50% de deute públic amb relació al PIB i Alemanya estant al 70%, perquè l’Estat andorrà té molta menys capacitat real de generar ingressos.

En canvi, hauríem d’utilitzar una ràtio de deute total respecte a ingressos anuals per guiar l’endeutament públic. Aquí proposaria de mantenir una ràtio de deute per sota del 250% del total d’ingressos de l’Estat.