Inflació i tipus d'interès

L’IPC harmonitzat de la zona euro a final d’agost es va enfilar fins al 9,1%, el triple del que hi havia fa només un any i la xifra més alta en la història de la moneda única.

Tot i els lleugers ajustaments a la baixa experimentats per pocs països (entre els quals Andorra, que ha presentat un IPC del 6,9% a l’agost), la inflació es troba en les cotes més altes en la història de la zona euro, afectant d’una manera important el poder adquisitiu de les famílies, i sent un autèntic maldecap per a l’activitat productiva, on els costos estan estrangulant l’activitat i el compte d’explotació de moltes empreses.

Tot això portarà a un enduriment més ràpid i intens de les mesures de què disposen els bancs centrals per lluitar contra la inflació, els tipus d’interès.

Una pujada de tipus d’interès reduirà la quantitat de diner disponible per gastar, circumstància que, de retruc, reduirà la demanda de béns i serveis i, com a conseqüència, moderarà l’increment de preus.

Si creiem que les darreres pujades de tipus del juliol i el setembre han estat importants (0,5 i 0,75 punts), els analistes preveuen que el Banc Central Europeu podria encarir encara més el preu del diner afegint-hi uns altres 0,75 punts entre l’octubre i el desembre i 0,25 punts addicionals entre el gener i el febrer, fins a situar-nos en un tipus d’interès del 2,25% a final del primer trimestre del 2023.

A Europa la situació s’agreuja pel fort increment dels preus de l’energia, que en un any han augmentat el 38%, trobant-se Andorra en una situació millor que els nostres veïns perquè el preu de l’energia elèctrica hi ha crescut la meitat (18%-20%).

Els experts esperen que el creixement que està experimentant l’economia andorrana faci que cap al segon semestre del 2023 comencem a veure signes de recuperació i que l’efecte de la crisi a Andorra sigui més passatger que als països del nostre entorn.