Una història de lluita (X)

Per acabar i concloure aquesta sèrie d’articles d’opinió sobre la discapacitat, la seva història i cultura, recordar que la discapacitat sempre ha estat un tema tabú i de mala comprensió. Tot i els progressos tant en l’àmbit científic com social i legislatiu, la discapacitat continua sent un factor d’exclusió.

La discapacitat està associada a una identitat complexa, un moviment de reconeixement que uneix persones amb experiències singulars i subjectives molt diverses. Aquestes persones estan unides al voltant d’una experiència comuna envers la societat ja que pateixen una situació d’exclusió i marginació de la mateixa societat, precisament aquesta exclusió podria ser la clau d’un progrés cap a una objectivació de la discapacitat com a comunitat malgrat l’heterogeneïtat dels seus membres.

La inclusió no tan sols ha de ser promoguda per les persones concernides, tota la societat hi hauria d’estar implicada, hauria d’entendre millor els diferents sentiments que pot provocar la discapacitat. Entendre aquests sentiments i reaccions és un primer pas cap a una relació més sana i tolerant. A través de l’educació podem concedir més visibilitat per tal de sensibilitzar i abolir aquesta estigmatització envers la discapacitat.

Tots podem contribuir a millorar aquesta mirada envers la discapacitat, des del punt de vista legislatiu les lleis són molt importants, però desgraciadament les persones amb discapacitat no estan plenament incloses i pel que fa a la seva aplicació encara ens queda camí per recórrer i cal fer més progressos en diferents esferes, sobretot en el món laboral, ser més tolerants i posar-se en el lloc de la persona amb discapacitat, aplicar i assegurar el respecte, així com els principis de la no discriminació i més mesures i ajudes socials.

És la convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat la llum al final del túnel o un tex utòpic? I aquí ho deixo com a reflexió.