Els diners i la felicitat

Amb el nou curs comença la Lliga de Debat que organitza la Universitat d’Andorra. Recordo que un dels anys els alumnes havien de debatre a favor o en contra de si els diners fan la felicitat. Gairebé la totalitat dels alumnes creien que no, que els diners no compraven la felicitat i que la salut, l’amor i altres coses importants a la vida no es poden comprar amb diners. Malgrat que tots hi creien, va resultar ser la posició més difícil de defensar, els arguments a favor dels diners eren aclaparadors i, de fet, tenir o no diners ens acaba donant una posició. Pots ser dels qui no treballen i es poden permetre una vida de somni o dels qui treballen, però guanyen una impúdica suma de diners que els permet viure amb tots els luxes que ens puguem imaginar. Després hi ha una àmplia franja de persones que treballen i que poden viure en el que anomenem societat del benestar: tenir un lloc on viure, a mitges amb el banc o de llo-guer, un cotxe i poder anar de vacances. Tanmateix, la franja és bastant gran, tan gran com la diferència de la mida del lloc on vius o del lluny on vagis de vacances. I, finalment, hi ha els qui no tenen feina o tenen una feina que no els permet cobrir les necessitats mínimes i depenen de les ajudes per a coses tan bàsiques com pagar la llum i el menjador dels seus fills. I és llavors quan penso que els impostos són necessaris, perquè fan que tinguem escoles per als nostres infants i un sistema sanitari que vetlla per la nostra salut. I malgrat que cada cop que pago impostos em dol, perquè sempre dol pagar, no em sap greu. Però llegeixo que el Govern no té manera de fer pagar un impost als propietaris dels pisos buits, precisament per això, per tenir-los buits, perquè no té el registre dels seus propietaris i penso que si no en té el registre tampoc no sap si paguen per aquestes propietats i tampoc no deu saber si en treuen benefici. I llavors recordo com de difícil els va ser defensar que els diners no fan la felicitat.