Concertació social

La concertació social en principi hauria de buscar la no-precarietat laboral, la no-exclusió social de les persones i sobretot el diàleg social. Malauradament, aquest factor ha brillat per la seva absència al Principat d’Andorra, almenys pel que fa als sindicats, que no hem defallit d’elevar les nostres propostes per activa i per passiva a l’executiu andorrà. I malauradament totes les nostres demandes i suggeriments han caigut en sac foradat, el Govern no ens ha fet el mínim cas en res, i és per això que ara ens sorprèn que el cap de Govern digui que s’hauria de trobar un consens entre la patronal i els sindicats per l’augment dels salaris o en cas contrari l’executiu prendrà la decisió escaient, com si no ho vingués fent al llarg de la legislatura. El greu problema de l’habitatge a Andorra, el desastrós desequilibri entre salaris, pensions i nivell de vida d’Andorra que les seves polítiques neoliberals han provocat i la proximitat de les eleccions, es busca que la culpa que el país estigui com està sigui de qui escombra. Encara és hora que sentim el més mínim reprotxe de culpabilitat d’haver sotmès la classe mitjana andorrana i la classe treballadora en una situació d’empobriment degut a unes polítiques impositives que premien les altes rendes foranes que venen a instal·lar-se al país i castiguen amb duresa els treballadors i pensionistes del país, condemnant-los a haver d’emigrar per poder fer front a uns lloguers i impedint que puguin accedir a un sostre de propietat a preu assequible. O pagues el lloguer o menges, tu mateix. De l’any 2010 a avui, el preu de l’habitatge, els aliments i els combustibles s’han com a mínim doblat i no ha estat així amb els salaris ni les pensions. Alguna responsabilitat deu tenir el nostre Govern i sobretot les desafortunades polítiques neoliberals emprades. Cal entendre Andorra com a país, no com un cortijo per a alguns privilegiats, la situació és d’extrema urgència i aviat estarem en el punt de no retorn, tot i així caldrà decisions valentes i decisives per garantir la supervivència en un món cada dia més globalitzat.