Pressupost social

No és poca cosa dir que la despesa per a l’any vinent s’incrementa en un 13%. És una realitat, com a mínim des de la pandèmia, que la presència de l’Estat és cada cop més indiscutible en tots els àmbits de la societat. I no tan sols com a ens regulador de les normes bàsiques de com ens hem de regir els ciutadans, sinó també com el garant de donar una sortida als que ho necessiten en moments de dificultat. Es pot dir sense embuts que l’economia andorrana ha superat amb escreix la pandèmia de la covid-19. Ho ha fet prou bé tenint en compte les dades del PIB real, que a final del 2022 tornaran a situar-se ja en línia prepandèmica. Però també és cert que l’economia del Principat ha d’afrontar aquest hivern un nou repte, com pot ser el refredament de l’economia –arran de les pujades dels tipus d’interès que alentiran el ritme de les empreses– així com el refredament de les llars, les quals hauran de fer malabarismes per quadrar els comptes a final de mes. El pressupost del 2023 és un bon exemple de com posar al centre l’estat del benestar. Ara bé, si l’Estat ha entès que ha d’ajudar, és el moment que ho entenguin les empreses. Crec se’ns dubte que Andorra ha d’aconseguir mantenir el ritme econòmic sense patir la crisi social que altres països veïns poden estar ja vivint. I per això cal seguir apostant per pressupostos, però també per accions socials que ajudin els més necessitats. Per tant, si durant la pandèmia les ajudes es van destinar al teixit empresarial perquè pogués sortir del pou, és a dir, es van sociabilitzar les pèrdues, crec sincerament que també és el moment de sociabilitzar els guanys. Per això, del Consell Econòmic i Social només pot sortir un acord positiu, especialment, per no tan sols garantir el poder adquisitiu, sinó perquè la classe mitjana es recuperi. Això vol dir que cal ser ambiciosos i anar més enllà de l’IPC –potser repartit en diferents anys– per garantir el creixement social.