Escalfant motors

S’apropen les eleccions, tot i que encara tenim la incògnita de quan seran. Abans de final d’any o esgotarem la legislatura? I tothom opina, fa els seus pronòstics. Si els principals mitjans de comunicació les situaven en un primer moment el mes de gener, ara sembla ser que potser no es duran a terme fins ben entrat el primer trimestre del 2023. Però no hi ha res jugat i encara podem tenir alguna sorpresa. L’única certesa és que s’apropen i que ha començat el compte enrere, si ens basem en l’acceleració de l’activitat política dels darrers mesos. En efecte, entre sagnants escissions fratricides, creacions de nous partits i moviments polítics diversos no hi ha cap dubte que el món polític es prepara per a aquestes futures eleccions. Si de ben segur hem d’obviar les famoses travesses que es publiquen en els diaris aquests darrers dies, ja que poden variar molt d’aquí a uns mesos i sovint es basen en suposicions molt subjectives i dubtoses, no podem ignorar els diversos senyals que mostren que els polítics escalfen motors abans de l’inici de la cursa electoral. A aquestes alçades, més que l’ordre de les llistes i dels candidats, crec que el més important són les aliances polítiques, ja que només una vegada siguin definides serà possible posar noms i cognoms a les diferents candidatures. Em presento sol o em caso amb un partit afí (o no tan afí, ja que no seria la primera vegada que assistim a una unió amb poc pronòstic de futur)? Presento llista a la nacional en solitari i a les parroquials amb un partenaire o ho faig a la inversa? I si em caso, quines seran les exigències de l’altra part? I si el meu soci em fa figa després de les eleccions, quines seran les meves opcions? Algunes de les moltes preguntes que es fan actualment els diferents partits del país i que mostren la fragilitat de la majoria de les aliances polítiques, ja que els matrimonis motivats per interessos sovint tenen poc futur.