El positivisme extrem

Fa unes dècades Martín Seligman va popularitzar el terme psicologia positiva i va indicar en una de les seves conferències que la psicologia necessitava fer un nou pas per poder estudiar, des d’un punt de vista científic, tot allò que fes feliç l’ésser humà. Al llibre Nens optimistes va explicar que el pessimista no neix, sinó que es fa per circumstàncies de la vida, i que podem transformar els nostres pensaments negatius en altres de positius, però al llarg del temps el terme psicologia positiva s’ha tergiversat, moltes persones l’han promogut amb les millor intencions, però fa un parell d’anys, autors famosos, professionals i algunes empreses han alterat aquest corrent psicològic aconseguint efectes contraproduents en les persones.

Aquest efecte contraproduent, anomenat positivitat tòxica, pot ser una trampa per a la nostra salut mental, segons la terapeuta i psicòloga britànica Sally Baker. El problema de la positivitat tòxica és que és una negació de tots els aspectes emocionals que sentim davant qualsevol situació que ens plantegi un desafiament, i negar constantment tot allò negatiu que sentim en situacions difícils és esgotador i no ens permet crear resiliència a més d’aïllar-nos de nosaltres mateixos i de les nostres autèntiques emocions.

La positivitat tòxica o el positivisme extrem ens imposa una actitud falsament positiva sobregeneralitzant un estat feliç i optimista, sigui quina sigui la nostra situació, passant a silenciar les nostres emocions negatives, i el que no podem negar és que el nostre estat emocional també inclou emocions com ara la tristesa, la frustració, la ràbia, l’ansietat o l’enveja, entre altres. No podem obviar que com a éssers humans tenim aquestes emocions que tenen una utilitat i que ens donen informació sobre el que passa al nostre entorn, cos i ment i que no podem deixar de costat.

Ja ho deia Mark Manson: “Evitar el patiment també és una manera de patir.”