Per fi, el pla!

El primer cop que vaig llegir sobre la necessitat que Andor­ra tingués un pla nacional de la infància i adolescència (PNIA) seria cap a principi del 2013. I ho feia en rebre les observacions finals que el Comitè dels Drets de l’Infant publicava en resposta al segon informe periòdic sobre la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), en vigor al Principat des del 1994.

L’equip d’Unicef Andorra del moment ens vam posar com a prioritat advocar perquè aquesta i altres recomanacions del comitè fossin una realitat i vam treballar en un pla d’acció que, vull pensar, ha ajudat (encara que sigui només una mica) a fer que el PNIA ja estigui aquí.

Segons el comitè, un pla ha de servir no només per millorar la situació dels infants i adolescents del país, posant-los en el focus de les polítiques i estratègies nacionals, sinó també per coordinar les accions que es fan en benefici d’aquest col·lectiu, per millorar la col·laboració entre administracions, departaments, àrees i altres actors, per treballar en la recopilació d’informació sobre la situació dels nens, nenes i adolescents, per convidar a la participació dels mateixos infants i adolescents però també de la societat civil, tècnics, professionals que treballen amb i per a la infància i l’adolescència del nostre país i, finalment, per avançar tots amb un sol objectiu: complir les accions que s’hi incloguin.

Tot i que s’ha allargat molt en el temps, el PNIA ja és aquí amb 42 accions que s’han de desenvolupar en els propers quatre anys, i això cal celebrar-ho perquè significa un avenç, igual que ho va fer la llei 14/2019 en el seu dia. I des d’aquí felicito tothom que hi ha participat, en especial els mateixos infants i adolescents, que han pogut donar la seva opinió durant el procés com a protagonistes que en són.

Ara bé, el més important queda per fer: implementar-lo i fer-ne el seguiment adequat perquè les accions no es quedin en paper mullat.