Fumar als espais públics

El govern català està ultimant una llei que prohibirà fumar en terrasses, entrades d’escoles i hospitals, o les parades d’autobús. Aquest mateix mitjà fa uns dies feia un reportatge sobre l’opinió dels residents en relació amb la prohibició d’afectació a Catalunya, però que tard o d’hora podria aplicar-se aquí. Previsiblement, les opinions són diverses: hi ha qui aplaudeix la iniciativa que vetlla per una major protecció dels drets dels fumadors passius. En canvi, els detractors –possiblement fumadors– veuen la futura mesura com una retallada de les seves llibertats.

Recordeu quan es podia fumar en els llocs de treball, en els bars, els restaurants i fins i tot a les escoles? No fa tants anys d’això. Personalment, m’esgarrifo recordant com els alumnes passaven per davant d’una sala de professors sentint l’olor de tabac o quan entràvem en els bars, restaurants o discoteques amb l’ambient completament emboirat pel fum. En el moment d’aplicació de les anteriors lleis contra el tabaquisme, la polèmica també va estar servida. Però, m’atreviria a dir que amb el pas del temps el sentit comú i l’acceptació de les normatives s’han imposat, fins i tot entre la majoria de fumadors, i ara se’ns fa impensable tornar enrere.

Els espais permesos per fumar s’han anat restringint, però encara existeixen espais públics –els que són objecte de la futura llei– amb aglomeracions, on fumadors i no fumadors conviuen. En aquests espais, malauradament, els no fumadors encara es troben en la situació d’haver d’empassar-se el fum dels fumadors i, per tant, el respecte dels uns no s’imposa davant els drets dels altres.

Sovint cal acudir a la prohibició com a fórmula per garantir el respecte del dret a preservar la salut. Certament, tota prohibició és un atac a les llibertats, però sempre ha de prevaldre la protecció dels que no volen fumar enfront de la llibertat d’uns fumadors, sabedors dels efectes nocius del tabac.