Sorpreses agradables

La vida de tant en tant ens presenta sorpreses agradables. I com popularment es diu en castellà, nos hacen salir en volandas. Avui he anat a la perruqueria. Em costa anar-hi, ho reconec, però quan un es mira al mirall i es veu un cap de lleó, no queda més alternativa que anar-hi. I allí, inesperadament, he tingut una sorpresa molt agradable. M’he trobat la Montse, una antiga coneguda que feia temps que no trobava pel carrer, el lloc on de tant en tant ens saludem o solem compartir breus paraules. Però avui la casualitat i el temps han sigut generosos amb nosaltres, i ens han assegut de costat. La Montse és fantàstica. És senzilla, amable, generosa i bona persona allà on n’hi ha. Va sempre plena de feina fins al coll, però sempre troba el temps per cultivar la seva ment i la seva ànima. Al cap de pocs minuts de xerrar, m’ha fet escollir un petit paper quadrat entre molts d’altres que portava en una bossa. I a ulls clucs, he escollit aquest: gràficament, hi ha dibuixats un cervell i un cor caminant agafats de la mà. I a sota, un escrit amb aquestes paraules: “... Vamos a un lugar tranquilo para conversar y ponernos de acuerdo.” En arribar a casa, me l’he tret de la butxaca i l’he llegit cinc vegades seguides. I he pensat en aquesta idea: quantes persones circulen per la vida sense que el seu cervell i el seu cor estiguin d’acord? La raó i l’emoció sovint enceten batalles que acaben amb un guanyador. I qui és el bo i qui és el dolent? Doncs decididament cap dels dos. Únicament un acord du l’acció a bon port. La raó i l’emoció, en lloc de ser incompatibles, treballen conjuntament, ja no només en la interpretació de situacions i la presa de decisió oportuna, sinó que, també, ambdós processos cognitius, ens faciliten aprenentatge respecte a allò viscut. Així doncs, ment i cor no han de treballar de manera independent, sinó que s’han de complementar per ajudar-nos a aconseguir equilibri i benestar personal.