Les set claus
Reserva de la biosfera
La presentació de la candidatura nacional perquè Andorra esdevingui reserva de la biosfera haurà d’esperar. Els terminis marcats eren ambiciosos, tenint en compte la complexitat del dossier requerit. Per presentar la candidatura no n’hi ha prou amb la voluntat d’un govern, ni pot ser una imposició. Requereix la implicació i la voluntat de totes les administracions comunals, que han de facilitar informació sobre la zonificació del territori. Un altre requisit imprescindible és el procés participatiu perquè la població expressi la seva opinió sobre el model de territori que vol. Una de les majors dificultats del procés és trencar la confusió entre una reserva de la biosfera i un espai protegit o un parc natural. Una reserva requereix una zona nucli protegida com és el parc natural de Sorteny en el cas d’Ordino, però en la zona de transició s’hi poden desenvolupar activitats de creixement econòmic i social amb el compromís d’un desenvolupament sostenible de l’entorn.
Aquesta setmana, Ordino celebra el segon aniversari de la seva declaració com a reserva de la biosfera. En aquests dos anys els efectes han estat molt positius: la parròquia ha engegat un pla de sostenibilitat amb el treball dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides en el marc de la reserva de la biosfera, d’una banda, i l’estudi de creixement sostenible amb la revisió del pla d’Urbanisme, d’una altra. S’han ampliat les activitats d’educació ambiental adreçades a tots els infants de la parròquia i del país, i la parròquia s’ha adherit a la xarxa de reserves de la biosfera de muntanya.
Ser una reserva de la biosfera provoca canvis en la gestió del territori; permet mirar endavant tenint clara la voluntat de conservar els paisatges, els ecosistemes i de garantir un desenvolupament sostenible de l’entorn, preservant l’espai per a les generacions futures. La candidatura nacional només pot ser qüestió de temps.