Solidaritat comunitària

Si sumem el deute públic, el privat d’institucions no financeres i el de les llars, som en un deute que suposa quasi el 300% del PIB tant a Europa com als Estats Units. Els bancs centrals ho han sostingut mitjançant compres massives de deute i baixos tipus d’interès. Ara, amb la pujada de la inflació, es veuen obligats a frenar, però ara l’economia no sap créixer si els bancs centrals aturen la màquina de fer bitllets. Hem viscut 12 anys de creixements irreals basats en deute financer, menystingut l’economia productiva, mal repartit la riquesa i multiplicat els preus de l’habitatge. Al mateix temps, les institucions polítiques s’han dedicat a discutir sobre el sexe dels àngels.

El deute seria fàcilment retornable, com va passar després de la Segona Guerra Mundial, si després vingués un creixement econòmic i demogràfic com als anys 50. Però ara estem envellits i ja no hi ha disponibilitat de matèries primeres i energia barates. El nostre model econòmic s’ha esgotat, com més aviat ho acceptem i actuem millor.

Encara que no serà fàcil, hi ha esperança, podem promoure un model econòmic que mantingui el benestar i sigui sostenible, la clau és la solidaritat comunitària i tornar a donar valor al treball. Podem promoure comunitats energètiques amb els veïns, podem produir amb materials autòctons, podem reduir el consum al que necessitem, podem fer la nostra fiscalitat més equitativa, podem connectar-nos millor amb la resta del Pirineu, podem aturar l’extractivisme de la venda de la terra, podem atreure persones amb talent de tot el món, podem frenar la inversió estrangera especulativa i l’arribada de youtubers i traders, podem impulsar el desenvolupament tecnològic i la formació, podem mantenir l’atractiu turístic i podem donar valor a la pagesia i a la producció local.

El primer pas és tornar a posar-nos a treballar com a comunitat.