Ficció o realitat?

Andorra. Any 2030. Són les set de la tarda i com cada dia de la setmana en Bernat acaba de sortir de la feina. Té 28 anys i és community manager d’una gran empresa del país. La Neus, la seva parella, treballa com a cap de recepció d’un hotel cèntric i acaba la seva jornada laboral a les nou de la nit. Com cada dia, en Bernat haurà d’esperar prop de dues hores que la Neus plegui abans de marxar cap a casa, ja que tenint en compte el cost de la vida i els preus de la gasolina, no es poden permetre d’utilitzar dos vehicles. En efecte, la parella viu a la Cerdanya catalana, prop de Puigcerdà, ja que fa més d’una dècada que el preu de l’habitatge al Principat, sigui de lloguer o de compra, és tan prohibitiu que fins i tot persones com el Bernat o la Neus, que es guanyen força bé la vida, no es poden permetre d’accedir-hi. La bombolla immobiliària, nascuda d’una especulació cada cop més important, d’un creixement urbanístic desmesurat i de l’arribada massiva a Andorra de persones amb un molt alt poder adquisitiu, va ser agreujada per la manca de resposta coherent del Govern a aquesta problemàtica. Tot i que tots els pronòstics donaven una estabilització dels preus de l’habitatge a partir del 2023 (i els més optimistes fins i tot auguraven una baixada!), van continuar pujant i van afectar, degut a una demanda cada cop més forta, el mercat immobiliari de les poblacions de Catalunya properes a Andorra, obligant els treballadors del Principat a cercar l’allotjament cada vegada més lluny. Tot i que es tracta d’una ficció, ja que m’he projectat vuit anys endavant, la història del Bernat i de la Neus sembla molt real, i fins i tot actual, ja que avui en dia moltes famílies es plantegen marxar del país (o s’instal·len directament en localitats de l’Alt Urgell que se situen prop de la frontera). I aquest problema no afecta només els salaris baixos, sinó que també persones amb un poder adquisitiu mitjà o mitjà-alt.