Fidels difunts i costums

Tot just acabem de celebrar Tots Sants i l’endemà de Tots Sants també hem commemorat el dia de Tots els Fidels Difunts amb castanyes, moniatos, panellets, carbasses amb les espantades incloses de nens demanant llaminadures i tota classe de tradicions importades o imposades i ara també, des de fa uns anys, potser pels colors i simbolismes o la manera de veure i viure la pèrdua d’un ésser estimat, les calaveres de sucre, les flors de cempasúchil i la més que famosa Catrina, una calavera que originalment va dibuixar l’extraordinari il·lustrador José Guadalupe Posada al principi del segle XX i que era anomenada la Calavera Garbancera, però va ser Diego Rivera qui la va batejar amb el nom de Catrina quan va pintar el seu mural Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central, als anys quaranta, on podem contemplar una Catrina elegant, tota vestida de blanc, i entre altres personatges una Frida Kahlo vestida de groc i la famosa flor de cempasúchil enganxada enredada entre els seus cabells negre atzabeja.

Com podem comprovar, les diferents maneres de viure aquests dies la celebració en memòria dels nostres difunts és molt diversa segons el país que ho commemora, i aquí, a Andorra, tenim una gran diversitat cultural, que fa que puguem veure tota mena d’actes, i això també ens aporta una riquesa cultural, i també culinària molt àmplia, això sí, hem d’intentar no deixar de banda les nostres tradicions.

M’agradaria deixar-vos per acabar un fragment de Més pobre que un mort, impossi­ble, de Flannery O’Connor. “El món es va crear per als morts que hi ha, va dir, i després, com si hagués concebut la resposta a totes les insolències, va afegir: Els morts són un milió de vegades més que els vius i el temps que els morts passen morts és un milió de vegades més que el temps que els vius passen vius!”

Una frase, si més no, per reflexionar, sobre la vida i la mort, i la nostra vida en aquest món amb vida i mort.