Por i valentia

La por és una emoció clau i fonamental en el nostre equilibri emocional i en la nostra supervivència. Precisem tenir por a certes coses per no llançar-nos a tota mena d’aventures sense mesura. Qualsevol ésser humà té temors a la vida, fins i tot els valents i els triomfadors. La diferència és que els que triomfen saben gestionar-ho.

Hi ha diversos tipus de por. Els que succeeixen, com el fet d’envellir, o els canvis sobtats. Els subjectius, creats per la pròpia narració de les coses, com ara la por al fracàs. El temor generalitzat, en el qual hi ha les quatre grans pors de l’ésser humà, a la vida, la mort, la malaltia i la desocupació. Podem arribar fins i tot a sentir la indefensió apresa, creure que el control de la nostra vida no és a la nostra mà, per la qual cosa ens rendim sense ni tan sols lluitar.

La por mai desapareix, tot­hom en té. L’única manera de deslliurar-se’n és enfrontar-s’hi. Vèncer la por és menys dolorós que conviure amb el sentiment d’impotència, de no encarar el que temem. És cert que molta de la nostra educació està basada en la por: “cura!”, “ves amb compte” o “de veritat faràs això?”. Són frases que hem sentit o dit tots alguna vegada. La por és nopuedista, tu no pots!, i això, com a molt, ens ajuda a no ser perdedors, però mai no ens impulsa a ser guanyadors.

Fa poc vaig llegir que una senyora va rebre la notícia que tenia càncer de mama. Va convocar els amics i familiars més propers per simplement informar-los. A partir d’aquell moment, cada sessió de quimioteràpia enviava una foto a la xarxa d’amics. En una mà indicava el número de sessió que acaba de passar i a l’altra el senyal de victòria. I així fins a la darrera. Al cap d’un temps, ja recuperada, va córrer una marató perquè necessitava saber que era capaç de fer-ho. Això és ser valent.

La valentia sempre ens posa en acció. És una fortalesa del caràcter que ens permet suportar l’esforç, el cansament i el desànim fins assolir la fita. Significa actuar malgrat la dificultat.