Les properes eleccions

Ja fa molts mesos que al cap de Govern li demanen quan convocarà eleccions, tot i que la resposta sempre és la mateixa, “quan hàgim acabat la feina, entre el desembre i el gener”, això sí, d’una manera molt diplomàtica i amb una gran oratòria, una virtut del cap de Govern actual que cal apreciar. Entenc l’interès de la premsa, perquè cal una mica de vida, sobretot en la secció de política. Com en les nostres converses de banalitat quotidiana, allò de qui es presenta, qui s’associa amb qui, i aquest el conec jo i aquesta treballa amb mi, i aquest s’hi ha vist obligat..., i allunyades del que realment interessa, el programa que cadascun dels partits presenta. Són comentaris d’una qüestió que afecta només una part proporcionalment molt petita de la població, els qui tenen nacionalitat andorrana, tot i que el cap de Govern pensi i afirmi que andorrà és tot aquell que viu i treballa a Andorra, però això de moment no ho canviarem. El que sí que podem canviar és el greu augment de l’abstenció que es va produir en les darreres eleccions, sobretot entre els joves de 26 i 35 anys, i que va preocupar molts els diferents partits polítics, però que tots ja hem oblidat. Aquests joves corresponen al perfil d’abstencionista passiu, és a dir, a aquell que no té interès per la política, que no en fa cap seguiment i que, consegüentment, no vota. El dret de vot és un dret polític que permet a les persones de prendre part en processos públics de presa de decisions i de manifestar la seva voluntat. L’abstencionisme és moda com una forma conscient de contestació directa al sistema, però realment fa que la bretxa entre ciutadania i drets creixi. Cal una educació en matèria de ciutadania per participar en política més enllà dels períodes electorals, perquè tots els temes que debaten els polítics -l’habitatge, els salaris, l’educació, la sanitat- ens afecten directament. O haurem de fer com a Luxemburg o Bèlgica, on el vot és obligatori sota amenaça de multa?