Teoria de l'espenta

Fa una setmana que en una entrevista al cap de Govern aquest deia, en el marc de la negociació entre la patronal i els sindicats per l’increment dels salaris, que “treballadors i empresaris hauran de fer renúncies”. Feia alguns dies que el Govern ens demanava que renunciéssim a una part de la nostra “qualitat de vida” ajustant la temperatura de casa nostra i reduint el consum energètic (electricitat, gas, gasoil...). Aquestes expressions em van recordar la lectura de fa uns mesos d’articles en relació amb la Teoria Nudge (espenta), que des de fa uns anys és tendència en el món de la gestió pública. Ho podem resumir dient que es tractaria de fer coses o assumir situacions, sense creure o sentir que estem obligats a fer-ho. De fet, ja ho hem fet: com a societat vam acceptar mesures desconegudes durant la pandèmia sota la pressió de la por i de la corresponsabilitat. Els experts afirmen que els governs poden continuar utilitzant estratègies per canviar la nostra conducta en l’àmbit de la salut pública i també en la transició ecològica. Ha resultat que hem estat molt influenciables a les “espentes”, sobretot quan se’ns han estimulat emocions primàries com la por o el sentiment de pertinença al grup. No sé a vostès, però a mi no em fa gens de gràcia que els nostres governants estiguin “experimentant” amb aquest tipus de teories, que cada vegada més ens corresponsabilitzin de les dificultats, de les crisis, de les mancances, que ens reparteixin les pèrdues –i no els guanys–, que ens facin sentir culpables, que ens demanin sacrificis i que, a més, tolerin malament el dret de demanar explicacions i el de discrepar, de posar en dubte les actuacions o la manca d’aquestes i que es parapetin en l’atac fàcil i faltant al respecte en lloc de conèixer les seves responsabilitats i d’assumir el seu paper de gestor i executor. I ara, a manca d’exercici polític, ens assistiran deu magnífics veedors. Estarem, doncs, sans i estalvis (?).