La COP27

Ja s’ha donat el tret de sortida a una nova cimera del canvi climàtic, la COP27, que ha de permetre arribar a nous acords per reduir els efectes del cada vegada més preocupant canvi climàtic. Les anteriors conferències mundials no sempre han estat qualificades d’exitoses pels experts, pels insuficients compromisos presos entre els estats participants. Cada any que passa es fan més evidents les conseqüències del canvi climàtic i augmenta la urgència de prendre acords més ferms i contundents. Però no per això es compleixen les voluntats dels científics i experts, tal com va passar en l’anterior edició a Glasgow.

En aquesta edició les expectatives haurien de ser més altes que de costum. Primer, la cimera té lloc a Egipte, un país molt afectat per les sequeres i amb una tensió hídrica important. Per altra banda, continuen intensificant-se els efectes del canvi climàtic arreu. Només cal recordar que venim d’un estiu en què tot Europa ha patit unes altes temperatures i una greu sequera. En altres indrets del planeta s’han patit situacions extremes, com ara inundacions o incendis. Als més que evidents efectes de l’escalfament global s’hi afegeix, enguany, la situació política actual, amb les conseqüències de la guerra d’Ucraïna que han desencadenat en una crisi energètica. El problema de subministrament està provocant la necessitat dels estats de fer estalvis energètics, esforços per potenciar l’autosuficiència energètica i l’augment dels subministraments d’energies renovables.

Lamentablement, a la COP27 tampoc hi participaran estats grans com la Xina, l’Índia o Rússia, països que tenen molta repercussió en les emissions de diòxid de carboni; però vull creure que no serà una conferència com les anteriors. D’aquí a uns dies els experts faran el balanç de la cimera i sabrem si la crisi energètica ha contribuït a entendre la urgència i a fer reaccionar els estats amb més fermesa a l’hora de prendre decisions.